PER QUÈ NO HI HA UN MÈTODE CIENTÍFIC I PER QUÈ AIXÒ NO REPRESENTA UN PROBLEMA


Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "PER QUÈ NO HI HA UN MÈTODE CIENTÍFIC I PER QUÈ AIXÒ NO REPRESENTA UN PROBLEMA"

Transcripción

1 MÈTODE Science Studies Journal (2014). Universitat de València. DOI: /metode Article rebut: 04/09/2014, acceptat: 07/10/2014. PER QUÈ NO HI HA UN MÈTODE CIENTÍFIC I PER QUÈ AIXÒ NO REPRESENTA UN PROBLEMA JEAN BRICMONT Aquest assaig revisa i critica breument les diverses estratègies que han proposat els filòsofs de la ciència a fi d establir una distinció entre ciència i no ciència. També proposa una manera més modesta, però també més senzilla, de fer aquesta distinció. Al llarg d aquest article, es revisen les dificultats que s afrontaren a començament del segle passat per a establir un criteri vàlid que definira la ciència. Igualment, es manté que en cap cas aquests problemes justifiquen l escepticisme radical al qual s arribà i que ha tingut un efecte tan perjudicial per a la ciència. Paraules clau: epistemologia, línia de demarcació, defensa del sentit comú. El títol complet d aquest article hauria de ser «Per què no hi ha un mètode científic específic més enllà del que dicta el sentit comú i per què això no representa cap problema». La qüestió enllaça amb una afirmació de Susan Haack: «No hi ha raó per a pensar que [la ciència] està en possessió d un mètode especial d investigació que no estiga a l abast d historiadors o detectius o de la resta de nosaltres» (Haack, 1993). O amb aquesta d Einstein: «El conjunt de la ciència és, tan sols, un refinament del pensament de cada dia» (Einstein, 1936). No cal dir que això s aplica als «mètodes» de la cièn cia, o a les raons que tenim per a confiar en la ciència, no a les seues conclusions, que sovint són extremadament contràries al sentit comú (l existència dels àtoms, la relativitat del temps, l evolució de les espècies, etc.). La filosofia de la ciència en el segle xx es pot dividir, amb poques paraules, en dues parts: la primera meitat, caracteritzada pel positivisme lògic o per Popper, intentava demarcar la distinció entre el que és ciència i el que no ho és, ja siga la metafísica, la teologia o la pseudociència. La segona meitat, sota la influència de Quine i després de Kuhn, Feyerabend i la nova sociologia del coneixement científic, va qüestionar diversos criteris oferts en la primera meitat i, en les seues versions més radicals, es va inclinar a concloure que no hi ha res d específic de la ciència; «EL CONCEPTE DE VERIFICACIÓ NO ÉS PROU CLAR: COM VERIFIQUEM LES AFIRMACIONS SOBRE EL PASSAT O D OBJECTES LLUNYANS COM ARA PLANETES O ESTELS?» només és un discurs, un constructe social entre molts. En aquest assaig, primer discutiré els problemes que presentaven els criteris de demarcació de la filosofia de la ciència en la primera meitat del segle XX; tot seguit defensaré que en absolut justifiquen les conclusions radicals a què es va arribar durant la segona meitat. POT SALVAR-NOS L EPISTEMOLOGIA? Una manera de distingir entre allò que és ciència i allò que no, és introduir la idea que certes oracions no tenen sentit, per exemple perquè no poden ser verificades, i aquesta era una de les estratègies dels positivistes lògics. Un problema ben conegut d aquest enfocament és que les mateixes oracions que expressen aquesta distinció no poden verificar-se; i, no obstant això, no mancaven de sentit per a aquells que les van enunciar. Però, en general, és intuïtivament obvi que el fet que una oració tinga sentit per a algú no es redueix als mitjans que aquesta persona tinga per a verificar-ho. Això és en part perquè la noció de significat és en si mateix bastant complicada, però també perquè el concepte de verificació no queda prou clar: com verifiquem les afirmacions sobre el passat o d objectes llunyans com ara planetes o estels? Per descomptat, tenim proves del que va ocórrer en el passat o de les propietats d objectes que són lluny de nosaltres, però Núm. 84 MÈTODE 39

2 aquestes proves són indirectes i no és clar si es poden utilitzar com a verificació de certes afirmacions. Una altra estratègia podria ser basar la ciència en «fets», combinada amb una mena de lògica inductiva. Però, tal com Einstein, entre d altres, va subratllar, els conceptes científics són «creacions lliures de la ment humana»; no hi ha manera d induir, per exemple, la teoria de la relativitat o la mecànica quàntica a partir d observacions anteriors a la invenció d aquestes teories. Una vegada més, hi ha moltes proves que abonen aquestes teories, per descomptat, però es poden (re) construir les teories a partir d aquestes proves. Popper, naturalment, es va adonar dels defectes de l enfocament inductiu, però la seua solució també presenta problemes. Segons l opinió de Popper (2002), hauríem d inventar teories (sense seguir cap norma fixa), deduir-ne les conseqüències observables i comparar-les amb observacions. Si les observacions no coincideixen amb les prediccions, llavors es prova la falsedat de la teoria. Hauríem de rebutjar-la i intentar-ho una altra vegada. Un problema de l enfocament de Popper és que no deixa clar el que s aprèn si les observacions coincideixen amb les prediccions. Popper era radicalment hostil a qualsevol raonament inductiu, o a la idea que una teoria es pot confirmar. Però per descomptat, si uns científics tenen la teoria que l origen d una determinada malaltia és un virus i que una vacuna pot protegir-nos-en, si observen que administrar-la prevé de manera efectiva la malaltia, diran que la seua teoria s ha confirmat. Qualsevol epistemologia que li lleve legitimitat a aquesta conclusió tindrà dificultats serioses, i Popper ha rebutjat moltes vegades la idea que les teories es poden confirmar mitjançant observacions (Sokal i Bricmont, 1999). Però, fins i tot si es deixa de banda aquest problema, tampoc és gens clar el que implica falsar una teoria. Prenguem, per exemple, l òrbita del planeta Mercuri. Els astrònoms van observar a mitjan segle XIX que l òrbita del planeta era lleugerament diferent de la que predeien les lleis de Newton: existia una lenta rotació del seu periheli (és a dir, del punt de l òrbita en què és més prop del Sol) d aproximadament 43 arcosegons per segle (molt petit, tenint en compte que un cercle es divideix en 360 graus i cada grau té segons). Per què no es va considerar aquella observació com una refutació de la teoria de la gravetat de Newton? En compte de rebutjar la teoria, la gent va tractar de trobar explicacions ad hoc per a l anomalia, per exemple, postulant que l efecte es devia a un planeta encara sense Biblioteca London School of Economics «EL QUE ÉS RACIONAL EN CIÈNCIA DEPÈN MOLT DEL CONTEXT» Per a Karl R. Popper (en la imatge), les respostes als problemes que la ciència es planteja no poden ser més que provisionals, ja que estan sotmeses contínuament a noves contrastacions. detectar (al capdavall era l explicació que es donava al comportament anòmal d Urà, que va portar al descobriment de Neptú). Tots aquests esforços van fallar i l anomalia es va explicar finalment el 1915, com a conseqüència de la teoria de la relativitat general d Einstein. Es va considerar un gran èxit de la teoria, i l anomalia del periheli de Mercuri es va considerar llavors una refutació parcial de la teoria de Newton, encara que només per l existència d una teoria alternativa (Roseveare, 1982). Però estrictament des del punt de vista de Popper, la idea de deixar de costat un cert desacord entre les prediccions i observacions hauria de ser considerada com una forma il legítima d escapar de la refutació. D altra banda, tenint en compte els enormes encerts de la teoria de Newton i el fet que l anomalia de l òrbita de Mercuri es podria deure, en principi, a una gran varietat de causes que no qüestionen l esquema general de la mecànica de Newton, era racional actuar com van fer els científics en el segle XIX. Aquest exemple il lustra una observació més general: el que és racional en ciència depèn molt del context. Però això implica que amb prou feines és possible oferir regles generals, independents del context, que o bé constituesquen el mètode científic o bé proporcionen 40 Núm. 84 MÈTODE

3 una distinció definida entre allò que és ciència i allò que no. Un moment de reflexió mostra que el problema ja existeix en la vida quotidiana. Algunes idees sobre el nostre entorn són més racionals que d altres, però és impossible caracteritzar aquesta racionalitat amb normes simples independents del context. I si és impossible fer-ho amb la racionalitat de la vida quotidiana, què podem esperar aconseguir amb el que és o no racional en ciència? Aquesta és la dificultat bàsica que van trobar els epistemòlegs de la primera meitat del segle XX. Per descomptat, així ho van assenyalar de diferents maneres els de la segona meitat. Per exemple, Quine va argumentar que els fets sempre debiliten les teories (Quine, 1980); Kuhn va mostrar que l elecció de teoria no es basava sempre en arguments racionals (Kuhn, 1970); Feyerabend va escriure Contra el mètode (1975) per emfasitzar la inexistència d un mètode científic fix. Costaria massa temps discutir els excessos a què van portar algunes d aquestes idees, però, interpretades amb moderació, no sols són certes sinó banals. Per «moderació» vull dir que van observar, de manera encertada, que havien fallat els intents previs de descriure la iniciativa científica mitjançant una col lecció de normes fixes. No obstant això, què implica tot això per a la ciència i la seua credibilitat? Els epistemòlegs que criticaven els positivistes lògics o Popper estaven criticant altres epistemòlegs, però no els científics mateixos. No hi ha res en els escrits de Kuhn o Feyerabend que mostre que Darwin o Einstein en realitat s equivocaren. D altra banda, deixant de costat reflexions ocasionals sobre la ciència, els científics no intenten provar que el que fan és científic d acord amb una definició filosòfica de la ciència, sinó que intenten demostrar que el que diuen és cert. El problema és que per a la gent externa a la ciència, o per als científics fora de la seua especialitat, és difícil apreciar si el que diuen els científics és cert i quins són els vertaders científics i quins els falsos. És certa l evolució? I la psicoanàlisi? I l escalfament global antropogènic? Sense una idea del que caracteritza una ciència, és impossible per als llecs prendre una decisió sobre la qüestió. És per això que les epistemologies de la segona meitat del segle XX han tingut un efecte tan perjudicial sobre la credibilitat de la ciència: si no hi ha cap distinció conceptual entre el que és ciència i el que no, llavors el profà ha de confiar cegament en els científics Grazia Borrini-Feyerabend «NO HI HA RES EN ELS ESCRITS DE KUHN O FEYERABEND QUE MOSTRE QUE DARWIN O EINSTEIN EN REALITAT S EQUIVOCAREN» La filosofia de la segona meitat del segle XX, sota la influència de Quine i després de Kuhn, Feyerabend i la nova sociologia del coneixement científic, en les seues versions més radicals, es va inclinar a concloure que no hi ha res d específic de la ciència. En la imatge, Paul K. Feyerabend, autor del llibre Contra el mètode (1975). o caure en un escepticisme generalitzat. En la següent secció tractaré d oferir una eixida a aquest dilema. GENERALITZACIÓ DE L ARGUMENT DE HUME EN CONTRA DE LA CREENÇA EN MIRACLES L argument de Hume (2014) en contra de la creença en miracles és ben conegut: suposem que, com la majoria de la gent, no hem presenciat mai un miracle, però que coneixem narracions que expliquen com van ocórrer, per exemple, en la Bíblia o en altres textos «sagrats». És racional creure s aquestes narracions? No, perquè sabem, per la nostra pròpia experiència, que la gent pot enganyar-nos o enganyar-se a si mateixa. Per tant, sempre és més racional pensar, quan un sent el relat d un miracle, que algú ens enganya o s enganya a si mateix que no creure en la certesa d un miracle que no s ha experimentat directament. Aquest és l argument comprensible bàsic més comú a què es refereix l afirmació «no hi ha un mètode científic específic més enllà del que dicta el sentit comú». Per descomptat, «de sentit comú» no significa en aquest cas (per desgràcia) que aquest argument es compartesca àmpliament, ja que en els temps de Hume molta gent creia en miracles i avui dia ho fa en qualsevol classe de supersticions. Però això implica que no necessitem un coneixement especial o una profunda reflexió filosòfica per a comprendre-ho. L argument es pot generalitzar bastant: hem de fer-li la mateixa pregunta al venedor de cotxes de segona mà, al banquer que promet una rendibilitat excel lent, al polític que afirma que la fi de la crisi és molt prop, al periodista Núm. 84 MÈTODE 41

4 que informa del que s esdevé en terres llunyanes i també al sacerdot, al psicoanalista i al físic: quines raons em dónes per a creure en el que dius en compte de pensar que m enganyes a mi o que t enganyes tu mateix? D això en diem l argument escèptic. Ara discutirem breument de quina manera poden respondre diferents persones, com els científics, pseudocientífics i teòlegs, a aquest argument, començant pels cien tífics. La primera resposta ens la dóna la tecnologia: si un poguera transportar automòbils, avions o medecines al segle XVIII, sens dubte pareixerien miracles. Però, a diferència dels de la Bíblia, estarien a la vista de tothom. Un segon argument, que és, però, menys obvi per a la majoria de la gent, té a veure amb la coincidència entre les prediccions i observacions. Ser capaços de predir els resultats de futurs experiments amb alta precisió semblaria també un miracle per a les persones que no coneixen la ciència moderna. Ací emprem, com Popper, la coincidència entre prediccions i observacions com a argument en favor de l especificitat de la ciència, però no amb la mateixa lògica: prenem aquesta coincidència com a sorprenent i, per tant, com a prova que els científics saben (almenys fins a un cert punt) de què parlen, i no com a mera prova que la seua teoria encara no s ha falsat. La nostra manera de procedir no rebutja la inducció com feia Popper (Stove, 1982). Aquests arguments no demostren que totes les afirmacions fetes pels científics s hagen de creure, deixant de banda qüestions importants de filosofia de la ciència, com l estat de determinades entitats teòriques com ara forces o camps, però sí que mostren que els científics no ens enganyen sistemàticament ni s enganyen a si mateixos. Quant a pseudociències com l homeopatia, l astrologia o la psicoanàlisi, cap dels arguments anteriors està disponible. No hi ha guariments sistemàtics o prediccions teòriques que es verifiquen empíricament i que estiguen basats en les seues doctrines. Per descomptat, això s ha de demostrar (i aquest no és el lloc per a fer-ho) examinant les afirmacions dels pseudocientífics sobre els èxits empírics de les seues teories i refutant-les. No hi ha cap manera, a priori, d evitar aquesta tasca, basant-nos en alguna «línia de demarcació» filosòfica entre ciència i pseudociència. Al capdavall, si les pseudociències feren prediccions amb èxit o guariren malalties de manera sistemàtica, llavors serien ciències, perquè «NOMÉS SUPOSANT QUE LA CIÈNCIA ÉS PRÀCTICAMENT CERTA PODEM EXPLICAR- NE ELS SEUS ÈXITS SENSE CONSIDERAR-LOS MIRACULOSOS: D AIXÒ SE N DIU DE VEGADES L ARGUMENT DEL NO MIRACLE» respondrien a l argument escèptic descrit anteriorment, tal com fan les ciències. A vegades un escolta, dels defensors de la psicoanàlisi, l afirmació que la seua disciplina depèn d «una altra metodologia» diferent de la de les ciències naturals, perquè s ocupa d éssers humans. Per descomptat, tota ciència té formes específiques d analitzar les seues afirmacions: repetir experiments, utilitzar controls, provar nous fàrmacs en experiments de doble cec, etc. Però, pensem-hi, són només maneres específiques de respondre a l argument escèptic. Basar-se en observacions o experiències no disponibles públicament, com ara escoltar algú en un divan, no ofereix aquesta resposta, precisament perquè les «dades» en general no estan disponibles públicament i només són presentades i interpretades per l analista (Grunbaum, 1984). Hi ha qui argumenta que els mètodes científics ordinaris no es poden aplicar a humans. Però, si no hi ha res d específic del mètode científic a banda de respondre l argument escèptic i si, per alguna raó, les peculiaritats d alguns assumptes humans eviten que el puguem respondre, llavors hauríem de concloure que no podem obtenir coneixement fiable sobre aquests afers humans i no podem obtenir aquest coneixement adoptant «una altra metodologia». Finalment, per als teòlegs o religiosos en general, cal distingir dos tipus d afirmacions: les més esteses i populars es refereixen als miracles, profecies i l efecte de l oració. Això cobreix la gran majoria de les creences religioses. Totes aquestes afirmacions tenen el mateix rang que les de les pseudociències. Es poden comprovar i, fins on jo sé, s obtenen resultats negatius, com amb les peudociències. Però, de nou, aquest examen és essencial: si van ocórrer miracles, o si les pregàries van donar resultat d una manera sistemàtica, llavors per descomptat que seria una prova d algunes de les afirmacions de les religions. Hi ha una altra classe de declaracions fetes per persones religioses, defensades per teòlegs i filòsofs, que afecten el creador de l univers, o la raó per la qual hi ha alguna cosa en compte de no-res, o el déu del principi antròpic o el del disseny intel ligent, etc. És el que podríem anomenar el «déu metafísic». Sempre és un «déu dels buits», en el sentit que se suposa que ha de proporcionar respostes o explicacions que la ciència no ofereix. Per descomptat, aquest déu no fa miracles ni contesta les nostres oracions (almenys, cap dels arguments a fa- Scottish National Portrait Gallery, Edimburg 42 Núm. 84 MÈTODE

5 La percepció ingènua o de sentit comú és que la ciència és certa, o pràcticament certa, perquè té èxit, i per èxit ens referim a permetre l avenç de la tecnologia moderna o les prediccions precises. D això se n diu de vegades l «argument del no miracle»: només suposant que la cièn cia és pràcticament certa podem explicar els seus èxits sense considerar-los miraculosos. Això no és diferent de dir que si hi ha una fuga en el bany, un llanterner ve i desapareix la fuga, probablement és perquè el llanterner ha fet alguna cosa per a arreglar-la. Per descomptat, no hi ha cap prova lògica que el llanterner arreglara la fuga; potser va desaparèixer per accident o per un miracle. Però això no és el que el sentit comú ens indica i això mateix s aplica als èxits de la ciència. Aquest argument ha estat sovint criticat pels filòsofs i alguns d ells han tractat de trobar criteris suposadament més rigorosos per destriar la ciència de la no ciència, ja siga mitjançant l elaboració d una lògica inductiva o mitjançant la introducció de la noció de refutació. No obstant això, és just dir que aquestes alternatives han fracassat. Per a aquells que han acceptat els debats de la filosofia de la ciència com a essencials per a la nostra confiança en la iniciativa científica, aquests fracassos han donat lloc a una onada d escepticisme radical i relativisme cultural. Però, per sort, l argument del sentit comú encara es manté i ben mirat és tot el que necessitem en realitat. En el seu llibre Investigació sobre l enteniment humà, publicat el 1748, el filòsof David Hume va argumentar contra la creença en els miracles perquè van contra les lleis de la naturalesa. En la imatge, retrat de David Hume pintat per Allan Ramsay. vor de la seua existència suggereix que ho fa). En aquest sentit, la seua existència no es pot refutar empíricament. Però, i això és més important, no es pot caracteritzar de cap manera en particular. Només perquè se suposa que hi ha un Ésser que «explica» el que no sabem no vol dir que a aquest Ésser li agradem, es preocupe per nosaltres, siga bo, dolent o totpoderós. En resum, no té res a veure amb els diversos déus que la vertadera gent religiosa adora realment i de qui esperen aconseguir una recompensa, normalment en aquesta vida o almenys en el més enllà. Només és un abús del llenguatge que permet als teòlegs parlar del déu metafísic com si coincidira amb un dels déus en què creuen els seus crèduls seguidors. CONCLUSIONS REFERÈNCIES EINSTEIN, A., «Physics and Reality». En EINSTEIN, A., Ideas and Opinions of Albert Einstein. Crown Publishers. Nova York. FEYERABEND, P., Against Method. New Left Books. Londres. GRUNBAUM, A., The Foundations of Psychoanalysis; A Philosophical Critique. University of California Press. Berkeley. HAACK, S., Evidence and Inquiry. Towards Reconstruction in Epistemology. Blackwell. Oxford. HUME, D., 2014 [1748]. An Enquiry Concerning Human Understanding. Barnes & Noble. Nova York. KUHN, T., The Structure of Scientifi c Revolution. 2a ed. University of Chicago Press. Chicago. POPPER, K. R., 2002 [1935]. The Logic of Scientifi c Discovery. Routledge. Nova York. QUINE, W. V. O., 1980 [1953]. «Two Dogmas of Empiricism». En QUINE, W. V. O. From a Logical Point of View. 2a ed. revisada. Harvard University Press. Cambridge. ROSEVEARE, N. T., Mercury s Perihelion from Le Verrier to Einstein. Clarendon Press. Oxford. SOKAL, A. i J. BRICMONT, Fashionable Nonsense. Postmodern Intellectuals Abuse of Science. St Martin s Press. Nova York. STOVE, D. C., Popper and After: Four Modern Irrationalists. Pergamon Press. Oxford. ABSTRACT Why There Is No Scientific Method. And Why It Is Not a Problem. This essay briefly reviews and criticizes various strategies that have been proposed by philosophers of science in order to establish a distinction between science and non-science. It also proposes a more modest, but easier, way to make such a distinction. Throughout this text I will first address the problems of the demarcation criteria of the philosophy of science during the first half of the twentieth century; then, I will defend that they absolutely do not justify the radical conclusions reached during the second half of the century. Keywords: epistemology, demarcation line, defense of common sense. Jean Bricmont. Professor del Centre d Investigació en Geometria, Física i Probabilitat. Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica). Núm. 84 MÈTODE 43

COM ÉS DE GRAN EL SOL?

COM ÉS DE GRAN EL SOL? COM ÉS DE GRAN EL SOL? ALGUNES CANVIS NECESSARIS. Planetes Radi Distància equatorial al Sol () Llunes Període de Rotació Òrbita Inclinació de l'eix Inclinació orbital Mercuri 2.440 57.910.000 0 58,6 dies

Más detalles

POR QUÉ NO EXISTE UN MÉTODO CIENTÍFICO Y POR QUÉ ESO NO SUPONE UN PROBLEMA

POR QUÉ NO EXISTE UN MÉTODO CIENTÍFICO Y POR QUÉ ESO NO SUPONE UN PROBLEMA MÈTODE Science Studies Journal (2014). Universitat de València. DOI: 10.7203/metode.84.4040 Artículo recibido: 04/09/2014, aceptado: 07/10/2014. POR QUÉ NO EXISTE UN MÉTODO CIENTÍFICO Y POR QUÉ ESO NO

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2008-2009 Filosofia Sèrie 4 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). Opció A Però encara que la raó, ben orientada i informada, pugui preveure suficientment les conseqüències

Más detalles

18/9/2017. Les branques de la filosofia Filosofia 1r Batxillerat Curs

18/9/2017. Les branques de la filosofia Filosofia 1r Batxillerat Curs Les branques de la filosofia Filosofia 1r Batxillerat Curs 2017-2018 1 METAFÍSICA o ONTOLOGIA planteja qüestions sobre la realitat i l existència de les coses (ens o entitats). Intenta donar resposta a

Más detalles

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida

Más detalles

INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA

INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA REPÀS FÓRMULES DE MOVIMENT MRU MRUA CAIGUDA LLIURE MRUA on MCU LLEIS DE KEPLER 1ª. Tots els planetes es mouen al voltant del sol seguint òrbites el líptiques. El Sol està a un dels

Más detalles

La Lluna, el nostre satèl lit

La Lluna, el nostre satèl lit F I T X A 3 La Lluna, el nostre satèl lit El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se

Más detalles

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4 F I T X A 4 Com és la Lluna? El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se davant del

Más detalles

Tema 5: El sistema solar i l univers

Tema 5: El sistema solar i l univers Tema 5: El sistema solar i l univers Introducció Qué és una estrella? Una estrella és una esfera de gas molt calenta i brillant. Les estrelles produeixen la seva propia llum. Hi ha estrelles de moltes

Más detalles

Solucions individuals per al canvi climàtic

Solucions individuals per al canvi climàtic Solucions individuals per al canvi climàtic Que fa la gent per combatre el canvi climàtic? Index 1. Com ho vam fer (pàg. 1) 2. Li preocupa a la gent el canvi climàtic? (pàg. 2) 3. Les preguntes de l'enquesta

Más detalles

La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat

La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat La Lluna canvia La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat De ben segur que has vist moltes vegades la Lluna, l hauràs vist molt lluminosa i rodona però també com un filet molt prim

Más detalles

Crear formularis amb Google Form. Campus Ciutadella 04/03/2016

Crear formularis amb Google Form. Campus Ciutadella 04/03/2016 Crear formularis amb Google Form Campus Ciutadella 04/03/2016 Crear formularis amb Google Form Índex: 1. Informació bàsica 2. Afegir col laboradors 3. Disseny 4. Tipus de preguntes 5. Preguntes condicionals

Más detalles

UNITAT TAULES DINÀMIQUES

UNITAT TAULES DINÀMIQUES UNITAT TAULES DINÀMIQUES 3 Modificar propietats dels camps Un cop hem creat una taula dinàmica, Ms Excel ofereix la possibilitat de modificar les propietats dels camps: canviar-ne el nom, l orientació,

Más detalles

Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES UNITAT 2 TEOREMA DE TALES.

Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES UNITAT 2 TEOREMA DE TALES. Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES 41 42 Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 8. TRIGONOMETRIA UNITAT 2 QUÈ TREBALLARÀS? què treballaràs? En acabar la unitat has de ser

Más detalles

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar?

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar? La Noa va de càmping, quina llet ha de triar? La Noa té 16 anys, està estudiant Batxillerat científic. Ella i el seu germà de 12 anys van al supermercat a buscar uns tetrabricks de llet per endur-se n,

Más detalles

3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA

3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA 1 RECERCA I REFERÈN- CIA Les funcions d aquest tipus permeten fer cerques en una taula de dades. Les funcions més representatives són les funcions CONSULTAV i CONSULTAH. Aquestes realitzen una cerca d

Más detalles

MATEMÀTIQUES CURS En vermell comentaris per al professorat Construcció d una escultura 3D

MATEMÀTIQUES CURS En vermell comentaris per al professorat Construcció d una escultura 3D En vermell comentaris per al professorat Construcció d una escultura 3D 1/8 Es disposen en grups de tres o quatre i se ls fa lliurament del dossier. Potser és bona idea anar donant per parts, segons l

Más detalles

TRACTEM-NOS BÉ. Fem-lo! Volem un món millor? Guia per als alumnes de Primària. La violència no resol els conflictes, només en crea de nous.

TRACTEM-NOS BÉ. Fem-lo! Volem un món millor? Guia per als alumnes de Primària. La violència no resol els conflictes, només en crea de nous. TractemInosbé.GuiaperalsalumnesdePrimària La violència no resol els conflictes, només en crea de nous. Al escolaaprenemllengua,matemàtiques,i altrescosesimportants,peròsobretothem d aprendreaviureiatreballarjunts.

Más detalles

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari:

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari: Potències i arrels Potències i arrels Potència operacions inverses Arrel exponent índex 7 = 7 7 7 = 4 4 = 7 base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari: base

Más detalles

Títol: Lliçons Moodle, una bona eina per a l adaptació a l EEES. Exemple d una lliçó sobre teoria de la simetria en arquitectura.

Títol: Lliçons Moodle, una bona eina per a l adaptació a l EEES. Exemple d una lliçó sobre teoria de la simetria en arquitectura. Títol: Lliçons Moodle, una bona eina per a l adaptació a l EEES. Exemple d una lliçó sobre teoria de la simetria en arquitectura. Autors: Piedad Guijarro i Pere Cruells Centre: ETSAB Secció de Matemàtiques

Más detalles

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA Abans de començar cal tenir uns coneixements bàsics que estudiareu a partir d ara. PUNT: No es pot definir, però podem dir que és la marca més petita que

Más detalles

L ENTRENAMENT ESPORTIU

L ENTRENAMENT ESPORTIU L ENTRENAMENT ESPORTIU Esquema 1.Concepte d entrenament 2.Lleis fonamentals Llei de Selye o síndrome general d adaptació Llei de Schultz o del llindar Deduccions de les lleis de Selye i Schultz 3.Principis

Más detalles

ELS VIATGES D ULISSES CASAL ESTIU VORAMAR

ELS VIATGES D ULISSES CASAL ESTIU VORAMAR ELS VIATGES D ULISSES CASAL ESTIU 2017 - VORAMAR PRIMERA SETMANA COMENÇA L AVENTURA Ara és el moment de tornar a l'illa d'ítaca on l'espera la seva dona Penèlope i el seu fill Telèmac. Ulisses abans d'endinsar-se

Más detalles

Millorar la comunicació amb Coaching i PNL

Millorar la comunicació amb Coaching i PNL Millorar la comunicació amb Coaching i PNL PROGRAMACIÓ NEURO - LINGÜÍSTICA - Programació: el nostre cervell funciona com si fos el software que cadascú de nosaltres creem en funció de les nostres circumstàncies,

Más detalles

1 - El món de les partícules

1 - El món de les partícules 1 - El món de les partícules Un dels misteris més grans és saber de què està fet el nostre món i què és el que el manté unit. La investigació va començar fa molts segles i encara continua, però sembla

Más detalles

Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius.

Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius. Mòdul Cubs i nombres senars Edat mínima recomanada A partir de 1er d ESO, tot i que alguns conceptes relacionats amb el mòdul es poden introduir al cicle superior de primària. Descripció del material 15

Más detalles

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES?

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? Hi ha qui diu que los roques són com arxius, és a dir que si som capaços de desxifrar-les podem saber moltes coses del medi on s han format, de quins canvis han soferts,

Más detalles

UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS

UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS 1. EQUACIONS DE PRIMER GRAU AMB DUES INCÒGNITES L equació x + y = 3 és una equació de primer grau amb dues incògnites : x i y. Per calcular les solucions escollim un valor

Más detalles

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

AVALUACIÓ DE QUART D ESO AVALUACIÓ DE QUART D ESO FULLS DE RESPOSTES I CRITERIS DE CORRECCIÓ Competència matemàtica FULL DE RESPOSTES VERSIÓ AMB RESPOSTES competència matemàtica ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI

Más detalles

Què no és la filosofia Filosofia 1r Batxillerat Curs

Què no és la filosofia Filosofia 1r Batxillerat Curs Què no és la filosofia Filosofia 1r Batxillerat Curs 2017-2018 Filosofia, ciència i religió El pensament filosòfic està a meitat de camí entre el pensament religiós i el pensament científic. A diferència

Más detalles

GUIÓ DE L ACTIVITAT ELS AMICS D UN NÚMERO. Material: Multicubs, llapis de colors, fulls quadriculats

GUIÓ DE L ACTIVITAT ELS AMICS D UN NÚMERO. Material: Multicubs, llapis de colors, fulls quadriculats GUIÓ DE L ACTIVITAT ELS AMICS D UN NÚMERO. Material: Multicubs, llapis de colors, fulls quadriculats Amb un número determinat de multicubs, per exemple 12 es demana a alumnat que els enganxin formant un

Más detalles

Busquem la clau!

Busquem la clau! 1 2 3 4 5 6 7 8 Busquem la clau! Relació de temes i continguts Unitat 1: Busquem la clau. Experiència: Nosaltres en sabem el secret / Valors: Parlem d això, parlem d allò / Transcendent: El que es veu

Más detalles

Tècniques de cerca efectiva

Tècniques de cerca efectiva Bloc 2. Massa informació i poc temps Tècniques de cerca efectiva Gemma Mascaró Cristina Clotet Biblioteca de la UVic OBJECTIUS Després de completar aquesta activitat has de ser capaç de: Desenvolupar una

Más detalles

1. Continuïtat i ĺımit de funcions de vàries variables

1. Continuïtat i ĺımit de funcions de vàries variables Càlcul 2 1. Continuïtat i ĺımit de funcions de vàries variables Dept. de Matemàtica Aplicada I www.ma1.upc.edu Universitat Politècnica de Catalunya 12 Febrer 2012 Copyleft c 2012 Reproducció permesa sota

Más detalles

Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Dexeus MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT

Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Dexeus MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Salut de la dona Dexeus ATENCIÓ INTEGRAL EN OBSTETRÍCIA, GINECOLOGIA I MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ

Más detalles

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) Índex Registre d un nou alumne Introducció de les dades prèvies Introducció de les dades del Registre:

Más detalles

Com participar en un fòrum

Com participar en un fòrum Com participar en un fòrum Els fòrum són espais virtuals en el qual es pot realitzar un debat entre diferents persones d una comunitat virtual. És tracta d un debat asincronic, és a dir en el qual les

Más detalles

LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS

LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS ELS ESTATS DE LA MATÈRIA I LA TEORIA CINETICOMOLECULAR Per poder explicar les propietats i el comportament dels diferents estats d agregació de la matèria, els científics

Más detalles

ATENA LECTURES DE FILOSOFIA

ATENA LECTURES DE FILOSOFIA ATENA LECTURES DE FILOSOFIA PLATÓ R. DESCARTES D. HUME J. S MILL F. NIETZSCHE 1. Lectura 2. Buidatge idees principals de cada apartat. 3. Escollir fragment (5-10 línies) i fer anàlisi. Idees principals

Más detalles

UNITAT PLANTILLES I FORMULARIS

UNITAT PLANTILLES I FORMULARIS UNITAT PLANTILLES I FORMULARIS 1 Plantilles Una plantilla és un patró d arxius que s utilitza per crear els documents de forma més ràpida i senzilla. Tot document creat amb Ms Word està basat en una plantilla.

Más detalles

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 55 Activitat 1 Dels nombres següents, indica quins són enters. a) 4 b) 0,25 c) 2 d) 3/5 e) 0 f) 1/2 g) 9 Els nombres enters són: 4, 2, 0 i 9. Activitat 2 Si la

Más detalles

LES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS (Llibre pàg. 400 i 491)

LES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS (Llibre pàg. 400 i 491) LES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS (Llibre pàg. 400 i 491) TIPUS 1. Les oracions subordinades adverbials pròpies Adverbials de temps Adverbials de lloc Adverbials de manera 2. Les oracions subordinades

Más detalles

Aquesta eina es treballa des de la banda de pestanyes Inserció, dins la barra d eines Il lustracions.

Aquesta eina es treballa des de la banda de pestanyes Inserció, dins la barra d eines Il lustracions. UNITAT ART AMB WORD 4 SmartArt Els gràfics SmartArt són elements gràfics que permeten comunicar informació visualment de forma molt clara. Inclouen diferents tipus de diagrames de processos, organigrames,

Más detalles

Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV

Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV Versió: 1.0 Data: 19/01/2017 Elaborat: LlA-CC Gabinet Tècnic ETSAV INDEX Objectiu... 3 1. Rendiment global dels graus...

Más detalles

SULFAT DE COURE IODE

SULFAT DE COURE IODE SULFAT DE COURE IODE Cristina Aguilar Riera 3r d E.S.O C Desdoblament d experimentals 1. OBJECTIUS Saber fer mescles heterogènies, i també saber què són. Conèixer un altres noms per anomenar les mescles

Más detalles

Socio: es refereix al fet social, a la societat, a quines normes, idees interaccions es donen en els grups socials.

Socio: es refereix al fet social, a la societat, a quines normes, idees interaccions es donen en els grups socials. Sociologia Socio: es refereix al fet social, a la societat, a quines normes, idees interaccions es donen en els grups socials. Logos: Significa raó, paraula, estudi, tractat... Per tant la Sociologia

Más detalles

Física o química 2 La cera i el gel

Física o química 2 La cera i el gel Física o química 2 La cera i el gel Heu vist tot sovint que la cera de les espelmes quan es fon es converteix en cera líquida i que el gel quan es fon es converteix en aigua. Però heu observat alguna diferència

Más detalles

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35 ESO Divisibilitat 1 ESO Divisibilitat 2 A. El significat de les paraules. DIVISIBILITAT Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 = 7 5 35 = 5 7 35 7 0 5 35

Más detalles

Tema 1: TRIGONOMETRIA

Tema 1: TRIGONOMETRIA Tema : TRIGONOMETRIA Raons trigonomètriques d un angle - sinus ( projecció sobre l eix y ) sin α sin α [, ] - cosinus ( projecció sobre l eix x ) cos α cos α [ -, ] - tangent tan α sin α / cos α tan α

Más detalles

MÚLTIPLES I DIVISORS

MÚLTIPLES I DIVISORS MÚLTIPLES I DIVISORS DETERMINACIÓ DE MÚLTIPLES Múltiple d un nombre és el resultat de multiplicar aquest nombre per un altre nombre natural qualsevol. 2 x 0 = 0 2 x 1 = 2 2 x 2 = 4 2 x 3 = 6 2 x 4 = 8

Más detalles

Hi ha cossos que tenen la propietat d atraure n altres. Els anomenem imants.

Hi ha cossos que tenen la propietat d atraure n altres. Els anomenem imants. EXPERIÈNCIES AMB IMANTS Hi ha cossos que tenen la propietat d atraure n altres. Els anomenem imants. Els imants naturals, anomenats pedres imant o calamites, es coneixen des de fa uns 2500 anys i es troben

Más detalles

ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA

ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA 1 Busca el significat de les paraules «llegenda» i «errant». Després escriu el que creus que pot ser l argument de l obra: 2 Observa la portada del llibre i fixa t

Más detalles

Utilització de l energia solar fotovoltàica en l abastiment de l energia

Utilització de l energia solar fotovoltàica en l abastiment de l energia Ja fa molts dies que estàs treballant en el Treball de Recerca i és hora de valorar la qualitat de tota aquesta feina. L objectiu d aquesta valoració és que sàpigues fins a quin punt estàs seguint els

Más detalles

ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA

ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA Data: 7 de novembre de 2013 Lloc: aula A01 de l edifici G. M. de Jovellanos Hora d inici:

Más detalles

Polinomis i fraccions algèbriques

Polinomis i fraccions algèbriques Tema 2: Divisivilitat. Descomposició factorial. 2.1. Múltiples i divisors. Cal recordar que: Si al dividir dos nombres enters a i b trobem un altre nombre enter k tal que a = k b, aleshores diem que a

Más detalles

UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS

UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS 1 Introducció de fórmules El programa Ms Excel és un full de càlcul que permet dur a terme tota mena d operacions matemàtiques i instruccions lògiques que mostren

Más detalles

Pronoms febles. Quan va introduït per un article: el, la, els, les, un, una, uns, unes

Pronoms febles. Quan va introduït per un article: el, la, els, les, un, una, uns, unes Pronoms febles El pronom feble és un element gramatical amb què substituïm un complement del verb: complement directe, indirecte, preposicional, predicatiu, atribut o complement circumstancial. Hi ha alguns

Más detalles

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

AVALUACIÓ DE QUART D ESO AVALUACIÓ DE QUART D ESO CRITERIS DE CORRECCIÓ Competència cientificotecnològica 2 Criteris de correcció dels ítems de resposta oberta 1. Consideracions generals Els ítems de la prova d avaluació són de

Más detalles

Oració subordinada adjectiva: funció en l oració

Oració subordinada adjectiva: funció en l oració Oració subordinada adjectiva: funció en l oració Les oracions subordinades de relatiu adjectives funcionen dins l oració principal com a complement d un nom, el qual és el seu antecedent: Han castigat

Más detalles

ESTUDI DE LA CÈL LULA: FORMA, MIDA I CONTINGUT. Nom i cognoms: Curs i grup:

ESTUDI DE LA CÈL LULA: FORMA, MIDA I CONTINGUT. Nom i cognoms: Curs i grup: ESTUDI DE LA CÈL LULA: FORMA, MIDA I CONTINGUT Nom i cognoms: Curs i grup: 1. SÓN PLANES LES CÈL LULES? Segurament has pogut veure en algun moment una imatge d una cèl lula al microscopi, o bé una fotografia,

Más detalles

Geometria / GE 2. Perpendicularitat S. Xambó

Geometria / GE 2. Perpendicularitat S. Xambó Geometria / GE 2. Perpendicularitat S. Xambó Vectors perpendiculars Ortogonal d un subespai Varietats lineals ortogonals Projecció ortogonal Càlcul efectiu de la projecció ortogonal Aplicació: ortonormalització

Más detalles

TREBALL FINAL DE GRAU

TREBALL FINAL DE GRAU TREBALL FINAL DE GRAU TÍTOL: AUTORS: COGNOM1 COGNOM1, NOM1; COGNOM2 COGNOM2, NOM2; COGNOM3 COGNOM3, NOM3; COGNOM4 COGNOM4, NOM4; DATA: Mes, Any COGNOMS: NOM: TITULACIÓ: PLA: DIRECTOR: DEPARTAMENT: COGNOMS:

Más detalles

L'al legoria de la cova de Plató

L'al legoria de la cova de Plató L'al legoria de la cova de Plató L'al legoria de la cova L'al legoria de la cova o mite de la cova és un text escrit per Plató que pertany a República. En aquest text Plató estableix una comparació entre

Más detalles

Cognoms i Nom: Examen parcial de Física - CORRENT CONTINU 3 d Octubre del 2013

Cognoms i Nom: Examen parcial de Física - CORRENT CONTINU 3 d Octubre del 2013 Examen parcial de Física - COENT CONTINU Model Qüestions: 50% de l examen cada qüestió només hi ha una resposta correcta. Encercleu-la de manera clara. Puntuació: correcta = 1 punt, incorrecta = -0.25

Más detalles

El perfil es pot editar: 1. des de la llista de participants 2. fent clic sobre el nostre nom, situat a la part superior dreta de la pantalla

El perfil es pot editar: 1. des de la llista de participants 2. fent clic sobre el nostre nom, situat a la part superior dreta de la pantalla MOODLE 1.9 PERFIL PERFIL Moodle ofereix la possibilitat que els estudiants i professors puguin conèixer quines són les persones que estan donades d alta a l assignatura. Permet accedir a la informació

Más detalles

Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA

Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA Les primeres lleis relatives a les reaccions químiques han estat desenvolupades al segle XVIII. Hi ha lleis referents

Más detalles

Taller de creació de videojocs amb Scratch

Taller de creació de videojocs amb Scratch Taller de creació de videojocs amb Scratch Frank Sabaté i Carlota Bujons Escola Projecte Av. Tibidabo, 16. 08022 Barcelona Telèfon: 93 417 03 21 [email protected] [email protected] 1. Descripció

Más detalles

La creació de qualsevol llista es fa amb l operador list. En el cas de crear una llista buida la sintaxi és

La creació de qualsevol llista es fa amb l operador list. En el cas de crear una llista buida la sintaxi és ETSEIB PROGRAMACIÓ Grau en Estadística UB-UPC, març 2016 Prof: Robert Joan-Arinyo Llistes 1 Definició En el llenguatge de programació R, una llista és un conjunt d informacions ordenades i no necessàriament

Más detalles

5.- Quan fem un clic sobre Nou treball accedim a la següent finestra que ens permet definir els diferents aspectes del nou treball: Nom : Nom del

5.- Quan fem un clic sobre Nou treball accedim a la següent finestra que ens permet definir els diferents aspectes del nou treball: Nom : Nom del El Pou El Pou permet que els alumnes puguin realitzar un treball i lliurar-lo a través del Clickedu. 1. Entra al mòdul Matèries fent clic sobre la pestanya matèries. 2. A la pàgina inicial del mòdul veuràs

Más detalles

UNITAT CREAR UNA BASE DE DADES AMB MS EXCEL

UNITAT CREAR UNA BASE DE DADES AMB MS EXCEL UNITAT CREAR UNA BASE DE DADES AMB MS EXCEL 1 Crear una base de dades i ordenar Una base de dades és un conjunt d informació homogènia organitzada de forma sistemàtica. El contingut d una base de dades

Más detalles

Fem un correu electrónic!! ( )

Fem un correu electrónic!! ( ) Fem un correu electrónic!! (E-mail) El correu electrònic es un dels serveis de Internet més antic i al mateix temps es un dels més populars i estesos perquè s utilitza en els àmbits d'oci i treball. Es

Más detalles

CONSULTA DE L ESTAT DE FACTURES

CONSULTA DE L ESTAT DE FACTURES CONSULTA DE L ESTAT DE FACTURES Versió 1 Març 2016 1. Consulta de les factures... 3 2.1. Identificació al sistema... 3 2.2. Tipus de consulta que es poden realitzar... 4 2.2.1. Consulta d una única factura....

Más detalles

U.D. 4: LES ESCALES QUADERN DE CLASSE. Nom i Cognoms: Curs i Grup: Data d'inici: Data de finalització:

U.D. 4: LES ESCALES QUADERN DE CLASSE. Nom i Cognoms: Curs i Grup: Data d'inici: Data de finalització: U.D. 4: LES ESCALES QUADERN DE CLASSE Nom i Cognoms: Curs i Grup: Data d'inici: Data de finalització: QUADERN DE CLASSE. 4: LES ESCALES - 2 1. Cita 10 objectes que tu consideris que ens cal dibuixar-los

Más detalles

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions UNITAT OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions Què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç de

Más detalles

2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre

2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre D11 2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre Per mesurar forces utilitzarem el dinamòmetre (NO la balança!) Els dinamòmetres contenen al seu interior una molla que és elàstica, a l aplicar una força

Más detalles

Iniciativa Legislativa Popular. per canviar la Llei de Dependència

Iniciativa Legislativa Popular. per canviar la Llei de Dependència Iniciativa Legislativa Popular per canviar la Llei de Dependència 1 Quin problema hi ha amb Llei de Dependència? La Llei de Dependència busca que les persones amb discapacitat i les persones molt grans

Más detalles

UNITAT UNIFICAR ESTILS

UNITAT UNIFICAR ESTILS UNITAT UNIFICAR ESTILS 2 Columnes Una altra de les opcions de format que ens ofereix Ms Word és poder canviar el nombre de columnes de tot el document o d una secció. Per defecte, quan creem un document

Más detalles

TEMA 4: Equacions exponencials i logarítmiques

TEMA 4: Equacions exponencials i logarítmiques TEMA 4: Equacions exponencials i logarítmiques 4.1. EXPONENCIALS Definim exponencial de base a i exponent n:. Propietats de les exponencials: (1). (2) (3) (4) 1 (5) 4.2. EQUACIONS EXPONENCIALS Anomenarem

Más detalles

Nom i Cognoms: Grup: Data:

Nom i Cognoms: Grup: Data: n BATX MA ) Raoneu la certesa o falsedat de les afirmacions següents: a) Si A és la matriu dels coeficients d'un sistema d'equacions lineals i Ampl és la matriu ampliada del mateix sistema. Rang(A) Rang

Más detalles

Reviseu habitualment el Correu Brossa del Webmail icater.org (encara que tingueu el correu instal lat en local al vostre ordinador o dispositiu mòbil)

Reviseu habitualment el Correu Brossa del Webmail icater.org (encara que tingueu el correu instal lat en local al vostre ordinador o dispositiu mòbil) Guies Pràctiques ICATER núm. 13 Reviseu habitualment el Correu Brossa del Webmail icater.org (encara que tingueu el correu instal lat en local al vostre ordinador o dispositiu mòbil) Il lustre Col legi

Más detalles

Aproximar un nombre decimal consisteix a reduir-lo a un altre nombre decimal exacte el valor del qual sigui molt pròxim al seu.

Aproximar un nombre decimal consisteix a reduir-lo a un altre nombre decimal exacte el valor del qual sigui molt pròxim al seu. Aproximar un nombre decimal consisteix a reduir-lo a un altre nombre decimal exacte el valor del qual sigui molt pròxim al seu. El nombre π és un nombre que té infinites xifres decimals. Sabem que aquest

Más detalles

UNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT

UNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT UNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT 3 Seccions Una secció és una marca definida per l usuari dins del document que permet emmagatzemar opcions de format de pàgina, encapçalaments i peus de pàgina,... diferents

Más detalles

1. La pressupostació orientada a resultats: marc conceptual

1. La pressupostació orientada a resultats: marc conceptual 1. La pressupostació orientada a resultats: marc conceptual EAPC 22/05/2009 3 Preguntes a les que hauria de poder respondre el pressupost El pressupost: principal eina de definició i explicació de l acció

Más detalles

La Terra, el planeta on vivim

La Terra, el planeta on vivim F I T X A 2 La Terra, el planeta on vivim El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se

Más detalles

El correu brossa és l enviament massiu i intencionat de correus electrònics a persones que no volen rebre aquests missatges.

El correu brossa és l enviament massiu i intencionat de correus electrònics a persones que no volen rebre aquests missatges. Introducció El correu brossa és l enviament massiu i intencionat de correus electrònics a persones que no volen rebre aquests missatges. A la Direcció General de Tecnologia i Comunicacions, s ha installat

Más detalles

FITXA DE PRIMÀRIA Sales 1 i 2

FITXA DE PRIMÀRIA Sales 1 i 2 FITXA DE PRIMÀRIA Sales 1 i 2 Busca un carrer del call que es veu des de la primera sala. Després l hauràs d ensenyar als teus companys. Que una casa era jueva només es podia saber per una cosa: perquè

Más detalles

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions UNITAT LES FRACCIONS 1 M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions 1. Concepte de fracció La fracció es representa per dos nombres enters que s anomenen

Más detalles

TEMA 3 : Nombres Racionals. Teoria

TEMA 3 : Nombres Racionals. Teoria .1 Nombres racionals.1.1 Definició TEMA : Nombres Racionals Teoria L'expressió b a on a i b son nombres enters s'anomena fracció. El nombre a rep el nom de numerador, i b de denominador. El conjunt dels

Más detalles

PLANIFIQUEM UN HORARI SETMANAL D ESTUDI. Autor: jestiarte Font: http://www.slideshare.net/jestiarte/plade-estudi-personal-presentation

PLANIFIQUEM UN HORARI SETMANAL D ESTUDI. Autor: jestiarte Font: http://www.slideshare.net/jestiarte/plade-estudi-personal-presentation PLANIFIQUEM UN HORARI SETMANAL D ESTUDI Autor: jestiarte Font: http://www.slideshare.net/jestiarte/plade-estudi-personal-presentation ALGUNS ERRORS HABITUALS DELS ESTUDIANTS No tinc cap horari per a l

Más detalles

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ 4 Plantilles de disseny Una plantilla de disseny és un model de presentació que conté un conjunt d estils. Aquests estils defineixen tota l aparença de la presentació,

Más detalles

Nom i cognoms:... Curs i grup:... CONDICIÓ FÍSICA: LA RESISTÈNCIA. 2. Quins dos tipus de resistència anaeròbica hi ha? Posa un exemple de cadascuna.

Nom i cognoms:... Curs i grup:... CONDICIÓ FÍSICA: LA RESISTÈNCIA. 2. Quins dos tipus de resistència anaeròbica hi ha? Posa un exemple de cadascuna. Nom i cognoms:... Curs i grup:... CONDICIÓ FÍSICA: LA RESISTÈNCIA Després de llegir els apunts sobre la resistència realitza les següents activitats: 1. Explica la diferència entre la resistència aeròbica

Más detalles

FUNCIONS REALS. MATEMÀTIQUES-1

FUNCIONS REALS. MATEMÀTIQUES-1 FUNCIONS REALS. 1. El concepte de funció. 2. Domini i recorregut d una funció. 3. Característiques generals d una funció. 4. Funcions definides a intervals. 5. Operacions amb funcions. 6. Les successions

Más detalles

La volta al món en 80 dies-07 18/10/07 08:23 Página 107 I TU, COM HO VEUS?

La volta al món en 80 dies-07 18/10/07 08:23 Página 107 I TU, COM HO VEUS? I TU, COM HO VEUS? ~ I tu, com ho veus? ~ La volta al món en 80 dies ~ 1 El treball a) Phileas Fogg té prou diners per viure bé sense haver de treballar. Coneixes personalment algú que pugui viure bé

Más detalles

FINAL. Per aprovar el curs cal aprovar les tres avaluacions, amb una nota igual o superior del 5.

FINAL. Per aprovar el curs cal aprovar les tres avaluacions, amb una nota igual o superior del 5. CRITERIS D AVALUACIÓ MATÈRIA: Música 1r ESO PARCIALS 20% ACTITUD: L actitud s avaluarà diàriament i es tindrà en conte si l alumne parla, la puntualitat, fa deures, porta material, participa en classe

Más detalles

Definició de Transgènic:

Definició de Transgènic: Definició de Transgènic: s'entén com planta transgènica aquella que se li ha modificat la seva informació genètica mitjançant tecnologia del DNA recombinant amb l'objectiu que tingui una característica

Más detalles

El treball per projectes

El treball per projectes El treball per projectes Edumèdia dia Montserrat Vert Dolors Font Eulàlia lia Dòria Febrer 2008 Passos a seguir per fer un Projecte Els alumnes han d acordar d i decidir què estudien i per què. Explicitar

Más detalles

Reflexions sobre la identificació, registre i millora de l atenció de les persones en situació crònica de complexitat clínica i malaltia avançada

Reflexions sobre la identificació, registre i millora de l atenció de les persones en situació crònica de complexitat clínica i malaltia avançada Reflexions sobre la identificació, registre i millora de l atenció de les persones en situació crònica de complexitat clínica i malaltia avançada SENSE MORBIDITAT (SANS 33%) MORBIDITAT NO COMPLEXA (PC

Más detalles

COM DONAR D ALTA UNA SOL LICITUD EN L APLICACIÓ WEB DEL BONUS

COM DONAR D ALTA UNA SOL LICITUD EN L APLICACIÓ WEB DEL BONUS COM DONAR D ALTA UNA SOL LICITUD EN L APLICACIÓ WEB DEL BONUS Introducció Mitjançant aquest document s explica breument la forma de procedir per donar d alta o modificar una sol licitud. Per poder emplenar

Más detalles

UPF, Curs Trimestre 1 Probabilitat i Estadística, Examen Primer Trimestre, Probabilitat

UPF, Curs Trimestre 1 Probabilitat i Estadística, Examen Primer Trimestre, Probabilitat UPF, Curs 2015-16 Trimestre 1 Probabilitat i Estadística, Examen Primer Trimestre, Probabilitat Professors: Albert Satorra, Christian Brownlees, Mireia Besalú Nom i Cognoms: DNI: Grup: Signeu aquí 1. Ompliu

Más detalles

PROVA D'ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR DE FORMACIÓ PROFESSIONAL I ENSENYAMENTS D'ESPORTS 2007 S2_11_1 DADES DE LA PERSONA ASPIRANT

PROVA D'ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR DE FORMACIÓ PROFESSIONAL I ENSENYAMENTS D'ESPORTS 2007 S2_11_1 DADES DE LA PERSONA ASPIRANT PROVA D'ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR DE FORMACIÓ PROFESSIONAL I ENSENYAMENTS D'ESPORTS 2007 L L E N G U A C A T A L A N A S È R I E 2 S2_11_1 DADES DE LA PERSONA ASPIRANT QUALIFICACIÓ COGNOMS

Más detalles